Lluny
Perȯ ja és tan apagat. .., ės com no re el que en
queda
-de lluny que és, en els meus primers anys
jovenívols...
Voldria, aquest record poder-lo dir...
Una pell que semblava feta de llessamí...
Aquella tarda d'agost -era agost?
A penes ja recordo els ulls: eren, em penso.
blaus...
Si, blaus, i tant: un blau fosc de safir.
Autor(es): Konstantinos Kavafis,Josep Tero