Lluna robada

Pau Riba


esperaré una nit propícia ben amagat sota un llençol i quan la lluna, destenyida apunti el nas damunt dels morts m'esmunyiré pel cementiri aguaitaré d'entre els xiprers escolliré el que més s'enfili hi pujaré calladament i un cop a dalt, flas!, per sorpresa l'agafaré i me l'enduré després, saltant sense que em vegin he d'esquivar els mals esperits que els focs follets em posen negre i se me'ls trobés faria un crit prendré la lluna per corona que m'il·lumini el front i el nas i sortiré per
Barcelona desfressat de
Santomàs prendré la lluna per corona que m'il·lumini el front i el nas i sortiré per
Barcelona disfressat de
Santomàs diré a la gent que se m'atansi que s'embadaui al voltant meu m'enfilaré dalt d'una caixa i picaré a terra amb un pal obriré els ulls com un salvatge alçaré els punys i els dits dels peus seré l'orador i el pallasso i l'orador i el barbamec: rieu, mireu-me, divertiu-vos tireu-me cèntims, cacauets mofes, insults i tonteries llenceu l'infern d'entre les dents peròprocureu d'aconseguir-vos un paraigua ben resistent perquè d'aquí a quaranta dies s'estriparà el cel amb un tro i caurà un enorme aiguat de figues que enfigassarà a tothom oh, feu-me cas, ave
Maria que la lluna em fa de guia... i quan vindrà l'especialista que se m'endurà a
Sant
Boi no oblideu que les visites són diumenges i dijous oh, feu-me cas, ave
Maria que la lluna em fa de guia...


Autor(es): Pau Riba