Mà a la cartera
Com jo n’hi ha molts, ànimes en pena.
Com jo n’hi ha molts, presoners sense condemna.
A la recerca d’un bar, a la recerca d’una conversa
(x2)
Que calmi la ràbia, que calmi el dolor,
que calmi la pena i el mal d’amor.
(x2)
Ai, per fi sembla que tinc sort,
ja he trobat un bar d’aquests on s’està “millor”.
Estic a la frontera entre la Barceloneta i el barri del Born,
això és un “garito” ben “flamenquito”, no hi falta res,
ni uns gitanets ni una safata, ni un bon puret ni una guitarra,
ni “músiqueta” amb sentiment,
però jo m’atabalo, m’acabo el “trago”,
mà a la cartera, pago i me’n vaig.
Que ja no em queda molta pesseta.
Mà a la cartera, pago i me’n vaig.
Que ja no em queda quasi ni un ral.
Mà a la cartera, pago i me’n vaig.
Que m’he quedat sense casa ni feina.
Mà a la cartera, pago i me’n vaig.
Només em queden amics de veritat.
Mà a la cartera, pago i me’n vaig.
Com jo n’hi ha molts, éssers estranys vigilant de no fer soroll,
que a dures penes trobem maneres
d’escaquejar-nos de les misèries i els sofriments,
que a dures penes trobem maneres de sufocar tant resentiment.
No, no em coneixeran
Mà a la cartera, pago i me’n vaig.
No, ja em coneixen a masses bars.
Mà a la cartera, pago i me’n vaig.
(x2)
Mà a la cartera, mà a la cartera
(x5)
Que ja ho he pensat i m’he decidit, que d’avui no passa i que ja ho tinc clar.
Que una mala ratxa la té tothom i les coses no surten com un vol.
Que per més que jutgi tot el que he fet no trobo balança que no vingui amb pes.
Am6 - G
No trobo balança que no vingui amb pes.
(x2)