Marga amargura
Marga que amarga que és la meva sort oh,
Marga tinc el cor ferit pel teu record madona antiga pagesa trista i pensativa enfront del mar has de saber que, per malària d'un atzar sense saber-hi m'has ficat en el carrer de l'amargura m'has pres la copa de l'amor d'entre les mans i m'has mesclat pena i dolor dins la dolçura ai, amargura serp verinosa que tortures il·lusions fent-les passar per carrerons exempts de somni i de record per què per què hauràs de ser sempre tan a prop acompanyant, maleït sia, els meus amors?
Cadaqués, cada volta que et miro que amarga que és la meva sort quan et veig, amor meu impossible sento maleir-te de tot cor oh,
Marga que amarga que és la meva sort oh,
Marga tinc el cor ferit pel teu record
Autor(es): Pau Riba