Marxar
tot se’n va,
només tens
el que sents,
i els records
de la gent.
Sort n’hi ha
d’estimar.
Aquest sol
hi és per tots.
Tens els ulls
plens de flors.
Dins el bus,
assegut,
em sap tan greu
tenir-te lluny.
La vida pot
anar només endavant.
Sempre estàs
massa enllà,
no et puc
arribar a tocar.
Vas marxar,
i tot se’n va,
però sort n’hi ha
d’estimar.
Autor(es): Guillem Ramisa