Ments buides
Ningú vol saber el que sabem
que som nosaltres qui ha de decidir què fer,
s'ha revelat la quietud i ja és el nostre temps
però no vull prendre-hi part,
si vaig decidir no posar-me al vostre costat
per què us costa tant acceptar-ho,
trio ser sincer en un món ple de mentides
o escullo l'imperi de la mediocritat?
No vull enemics ni ideologies falses,
crec més en la voluntat.
No vull callar, la veu em va tornant,
està escrita en el nou mil·lenni,
la meva vida es torna forta entre totes les altres,
no crec res del que dius,
no crec en els teus líders.
Ningú no sap com em sento
quan girant la vista
totes les ments estan buides
i no puc fer res més
que aguantar el pes
de voler ser diferent.
Em van ensenyar a pensar pel meu compte
i aixeco el cap i us miro als fons dels ulls
i trio ser sincer en un món ple de mentides
o escullo l'imperi de la mediocritat?
No vull enemics ni ideologies falses,
crec més en la voluntat.
Autor(es): Pere Vilanova