Muntanyes de Canigó
fresques són i regalades
sobretot ara l'estiu
que les aigües són gelades
Tres mesos m'hi soc estat
sense veure persona nada
sinó un trist rossinyolet
que nit i dia cantava
Mes ara, penso que es mort
que fa tres dies que ja no canta
ja no puc estar-me allà
que l'enyorament m'hi mata
Ningú no m'entén el mal
ningú coneix el que em mata
sinó una nina que hi ha
que és la meva enamorada
Al matí vent de Ceret
i a les onze marinada
i al mig dia vent de dalt
i a la tarda tramuntana
Autor(es): Popular