Musa Aranya
Ella camina per la ciutat
i va teixint la seva xarxa,
no mira mai enrere, mai enrere,
està segura d'ella mateixa,
està segura del que fa,
el seu fil blanc m'està atrapant,
el seu cos és perfecte
però la seva ment no és lliure,
si li dius què sents es troba estranya,
li diuen la musa aranya.
Sempre despistant vaig al seu darrere
mirant els cadàvers de les noves preses,
estic segur que si segueixo així no duraré gaire,
els seus ulls disparen les mateixes bales
que et van ferir a tu fa tant temps,
quan la teva ment no era lliure,
li vas dir què sents i es va trobar estranya,
li diuen la musa aranya.
Després hi penses un moment
no saps perquè has passat tant temps seguint-la,
tenies una oportunitat per marxar d'aquí i la vas perdre
a canvi de seguir observant-la.
El seu cos és perfecte
però la seva ment no és lliure,
si li dius què sents es troba estranya,
vol coquetejar,
li diuen la musa aranya.
Autor(es): Pere Vilanova