Negres tempestes

Ferida


Convivint amb la foscor és la teua maledicció
Com un punyal clavat per l'esquena a traïció
Corre i et crema per dintre sang negra com el carbó
Corromp tota esperança enfonsant-la dins d'un pou

Negres tempestes retronen rabioses
Temporal d'obscuritat
S'alcen ventisques fosques i amargues
Dintre del teu cap

Presoner de la teua ment, desterrat de tot plaer
Busques la sortida, una sortida inexistent
Pensant en acabar el sofriment acumulat
Finalitzar aquest malson camuflat en realitat

Ombres t'emboiren l'esperit
Amb sentiments negatius
La foscor t'envolta
Condemnante amb l'angoixa