Nits de gener
que sec i recomponc dins el meu pensament
aquells moments, i et trobo a tu, a tu...
l escolto els darrers mots que et deia,
i els primers...,
ah, nits... Ah, nits d'aquest gener..
Desesperades nits d'aquest gener,
quan fuig la visió i em deixa sol.
Com fuig, i que de pressa que es dissipa tot:
arbres, carrers, totes les cases , tots els llums.
Es fon i es perd...
La teva imatge enamorada es fon i es perd.
Ah, nits d'aquest gener.
Autor(es): Konstantinos Kavafis,Josep Tero