No has tingut prou?
I aquesta és la fi del principi, d’aquí s’ha de partir.
Passa el curs del temps, veure que res és diferent
tot i que ara ja no és el mateix.
L’ aigua segueix rajant però ara surt freda.
Aquesta és la fi del principi. D’ aquí s’ha de partir
per no lamentar-se de deixar-se vèncer
sense tan sols haver-los mirat als ulls i haver dit: no
Sembla que el fruit de l’esperança
hagi perdut la batalla, però tu et negues a perdre
perquè per molts errors que cometis
saps que alguna cosa n’aprendràs.
Perquè serà passatger, excloent el dolor,
agonitzant el llarg procés de recuperar-te.
Serà passatger com tot el que ens envolta.
Serà passatger.
Cercant a cegues un punt de llum que il·lumini
quin és el camí per arribar allà on no sabem on queda,
ni el que busquem, el paratge inexistent,
aquell desig que tant et crema però que no saps veure.
I així és com anem,
plasmant el temps per creure’ns que no ens enxamparà mai,
som uns ingenus al
creure’ns capaços de complir el que l’interior ordena,
la veu que diu el que tu vols però que no escoltes
Perquè tens por,
tens por de fallar,
de frustrar-te
per veure que no arribes on esperaves.
"Perquè no tens una flor al cul ni un àngel que vetlla per tu. No. Tan sols no vols veure que no hi ha marxa enrere i no pots fer trampes. Que cada dia que passa indiferent és una derrota. Però et negues d’ entrar al cercle i esculls un camí més difícil, amb la por dins el cos, i vacil·les dia rere dia. Fas un pas enrere, no et vols enfrontar a perdre i de rebot t’oblides que pots vèncer, i ho saps que pots vèncer"
El xoc de deixar-te l’ ànima i perdre
et consumeix i et porta boig.
El cap et pren el control i no pares de pensar
«i en què?».
Ni tan sols tu ho saps,
només ho veus,
com si el teu cap ja ho tingués planejat,
i t’ofereix seure a observar...
Fent-te creure que ets tu qui ordena
No! Lluitaràs per ser tu qui porti les regnes,
no et deixaràs pas vèncer
Perquè conformar-se, ja no et serveix, ja no!
Creu-te capaç, sua sang,
no cedeixis mai i potser si lluites prou hi arribaràs.
Creu-te capaç. Només tu pots guanyar
als dimonis que et detenen i les pors que et fan enrere.
Mira’ls,
mira’ls als ulls i digues prou.
Mira’ls,
mira’ls als ulls i digues no.
No has tingut prou?
Autor(es): Green Buds