Nua
el que m’ha dut al teu davant
o l’engruna de vida amagada
que s’escapa del seu parany
el cap i el cor no sempre caminen
en la mateixa direcció
però avui no decideixo i confio
a cegues la destinació
sóc aquí
tota jo
només jo
sóc aquí
tota jo
nuant l’ànima amb una cançó
no sé si trobaré la manera
o un gest prou encertat
enfilant-me a la teva finestra
fins arribar allà on ets de veritat
quan hi sigui tracta’m amb tendresa
com aquell que va caure del niu
repòs per la meva ànima inquieta
i escalfor de cuineta d’estiu
si els meus peus arrelen a la fusta
i dins de cada jo
somriuré recordant aquest dia
i la teva escalfor