Núvol
com un record
del cos que et guaita
entre els marfulls.
Pineda enllà
timó i espígol
i tres turons
gravats als ulls.
Véns, fuges, rius
i no et retenen
ni els meus consols
ni els meus destrets.
I escrius el joc
com un beuratge
que bull tot d'una
i ja és tot fred.
Què dius? El cor?
L'urc que declina?
Tan sols el món
que avui t'empaita
i l'aspre alè
d'una altra set.
Així t'esmunys
i així t'envoles
quan el desig
no és riu encès.
L'amor, l'ardor:
no res, un núvol
que esventa,
amb llamps,
un espurneig.
Tu un núvol blanc,
jo un núvol gris,
tots dos un núvol
que s'enfuig. Som
el somieig
que minva i passa.
Desfés-lo, pluja.
Empeny-lo, oreig.