Oblidar-ho tot


La llum concreta de la lluna
em diu que el dia s'ha acabat.
La nit desplega el seu encant estrany.
Em vull perdre entre les ombres
que el capvespre ha dibuixat
i oblidar-ho tot.

No voldria que les llums del dia
vinguin per trencar
el misteri del meu món desert.
M'he perdut entre les ombres
que el capvespre ha dibuixat,
ja no em trobo sol.

No sóc ningú i ningú no em preguntarà per què
vagarejo pels carrers.
Ja he oblidat fins el meu nom i no sé on vull anar
ni tampoc el que vull fer.

Oblidar-ho tot...
Escapar del món...

No sóc ningú i ningú no em preguntarà per què
vagarejo pels carrers.
Ja he oblidat fins el meu nom i no sé on vull anar
ni tampoc el que vull fer.

Oblidar-ho tot...
Escapar del món...

El meu llarg somni haurà acabat,
la llum del sol esclatarà,
pintarà la gent en els carrers.
I jo tornaré a ser el de sempre,
a viure i a esperar
per tornar a somniar.