Perversa
Freda com la nit gelada
El seu esperit, un bloc de cel
Jocs de precs , poques paraules i tu,
Escoltant plorar el vent
Un desig, perversa ment
Infinitat de sons eterns,
La suor del cos m'atrapa
En el seu fosc pèl rogenc
Sense llàgrimes ni pors
Ni anys perduts, ni mal anhels
Movent-se entre les ombres..
Em sento atrapat
Vols conèixer-la ho sé
Te la puc mostrar
Vine aquí i ja ho veurem
Ella és el perill com mai
Havia vist amb els meus ulls
Una criatura igual
Que m'aboca a un trist final
Sé que no he fet res més
Que defensar-me dels retrets
Ja no sento gens de mal
Sé que sóc el seu esclau
Sens llàgrimes ni pors
Ni anys perduts
Movent-se entre les ombres..
Em sento atrapat
Si vols vine aquí,
Jo te la puc mostrar
Ella és el perill com mai
Havia vist amb els meus ulls
Una criatura igual
Que m'aboca a un trist final
Sé que no he fet res més
Que defensar-me dels retrets
Ja no sento gens de mal
Sé que sóc el seu esclau
Autor(es): Manel Segura