Peus a terra
qui no aixequi un pam de sorra
és que és un cap quadrat
és que no entén ni un borrall
de com ballar, sense prendre cap mal.
Qui no llenci prou la canya
i no gaudeixi de la festa
es que no té l'interès que no li fa res
no follar ni molt, ni poc ni gens.
Cou l'ambient i entra la gent
sona la música de l'est
treu-te el jersei que no fa fred i vine aquí que jo te'l trec.
Mou els peus, treu els peus de terra
Mou els peus, treu els peus de terra
Mou els peus, treu els peus de terra.
Sóc molt tímid i avorrit
no m'agrada ni sortir
si és que no porto un gram i convido al personal
si és que cal, recuperar l'amistat.
I que ballis trencant ossos
és un acte ben normal
si tu et pares a pensar allò que els músics van tocant
sense parar fins que canti el gall.
Són uns ritmes infernals
melodies adjacents
per les quals desfilar i no desafinar.
Mou els peus, treu els peus de terra
Mou els peus, treu els peus de terra
Mou els peus, treu els peus de terra.
I la festa s'ha acabat
i els meus malucs ben dislocats
carai que sona, quin xivarri arriba el poli córrer, córrer.
Mou els peus, o acabarem a 'xirona'
Mou els pues, o anirem a la garjola
Mou els peus, no toquis el que no sona.
Autor(es): Marc Vigo,Marc Vigo/ Borja Peirón