Ploren gats
Qui ho podia sospitar?
Diuen els veïns que era un home normal
Abans d'anar al treball
Deixava al cantó les restes del sopar
Per als gats.
Hi ha qui el va veure passar
Hi ha qui es va prendre amb ell
Un tallat al bar
Res de nou i res d'estrany:
Dues converses sobre el cel, tot nuvolat
Com si anàs a rebentar
Una pluja d'amonal
Com si fos l´últim assaig
D´un Déu boig, o be malalt.
De set a set a la nau
No parlava massa, però era cordial
De tant en tant els companys
El veien mirar un calendari anual
Amb la platja a una postal
Els llocs on no estigué mai
I en silenci l´esmorzar
Junt a tots, però allunyat.
El dissabte va arribar
Amb un riu de fum creuant el finestral
Diuen que se´l van trobar
Entre un rogle de benzina: cendra i carn.
Qui ho podia sospitar?
Era un home tant normal…
Ploren gats.
Autor(es): Home Fòssil