Quantes nits pensant en mi
I un món d'abelles envoltant-me el cap
Quanta recança, quan desengany
I quants esguards tristos al mirall
I un mirall tou com de "Flan Potax"
Responent impàvid al meu reclam dient:
"Quantes nits pots passar més ,
quants dies mes castigant-te com fas?
Fins quan creus que podrà durar
Aquest sord i mut drama quotidià?"
I encara no ho sé prou
Fins quan podrà allargar-se
aquest vandàlic acte de submissió
Quantes nits rondant presons
I un mòbil que m'empeny a l'interior
Íntimament, gaudint del plor
Dels meus propis llavis de plom incandescent
I un guardià càlid em reclou
Mostrant-me imatges d'altres temps
Amb edificis-nius d'ocell
Fulles de pedra i flors fent de terrat
Oh, ulls de mercuri, no em deixondiu
No deixeu que aquestes ungles de plàstic
creixin sense parar
I acabi dibuixant a les parets de vidre
orenetes i esparvers amb esprai.
Autor(es): Jordi Batiste