Que se n'ha fet de tu
Ja fa dies
Que no et veig
Que no et tinc
Que has marxat
Sense dir on has anat
Ho vas ser tot per mi, em feies tanta il·lusió
i allà on anàvem junts, érem l'enveja de tothom
I vam aprendre plegats, dins d'aquell pis tant petit
que avui passant per davant, m'he posat a plorar
Plantat davant la porta, el temps s'ha aturat
fins que m'ha vist la veïna, que m'ha reconegut
I ha vingut i m'ha dit, que se'n recorda de naltres
que aquella història d'amor, no era una qualsevol
I ara tot aquell món, és una part de mi
és una part de tu, que només tu i jo sabem
T'oblido a poc a poc, ara ja ho he acceptat
tot i que m'ha costat, ofegar aquest foc
Qui sap si d'aquí uns anys, ens trobem casualment
i ens adonem que tu i jo no anàvem tant malament,
i decidim fer allò que va quedar pendent…
un ball de festa major i un passeig per París
Autor(es): Jordi Francolí