Qui controla?
Els foscos corredors interiors
sempre em porten a habitacions
embogides per malsons
d'una vida en un present millor.
Allí respire el teu olor
i tu supures seguretat,
em plenes fins al fons
de supèrbia immortal.
Així és com aquesta droga m'agrada
sóc l'amo del món, el que controla.
Sóc qui abraça aquest guinyol
que representa una vida reprogramada.
Una mentida governa la vida
amb mostres de respecte per la por,
com es pot entendre la raó
del enlluernat per l'or?
Els orgasmes de tot un món
sumen el plaer que infligeix el control
que em priva de dolor
i em fa fugir d'un altre jo.
Allí em sento en un racó,
la soledat em passeja de la mà
freda, segura, distant
de la que un cop fou la realitat.
Però, així i tot, vull més d'aquesta droga,
és l'ama del món, la que controla
aquest guinyol que m'abraça a llaços
de la més gran vanitat frívola.
En el centre de la vida
està la capacitat de fidelitat al cor
un fonament de l'amor
és obrir-se al plaer i al dolor.
Autor(es): Gargamboig