Quin mal consol (anar girant dies)
tot s'ho va empassant,
que és un calaix
ple de nines.
Que no hi ha res
que s'acabi mai,
que tot arriba a un final
de mals acords.
Que n'hem fet, d'aquell amor
de tots dos?
Diuen que el fred
és per abrigar,
que no hi ha un sol
fet a mida.
Que no n'hi ha prou
amb un desitjar,
que no hi ha fix un demà
per anar tranquil,
que és un fil que es va teixint
sempre a mà.
Quin mal consol
anar girant dies
quin mal consol
esperar per oblidar
quan no es vol.
Autor(es): Ignasi Morer