Quinqué


Fer cares és inevitable
L´esforç és en va
Ets un premi de fira
Vas amb un balí al cap
Fent saltirons per la vorera
Abraçes massa temps
Il.lusions avorrides
Coses que ningú entén.
No puc dormir, tu ets la que en té la culpa
Ferida al pit, grossa i coent com un quinqué.
Pensant sempre el mateix
Passo el temps assegut
Que tothom té una bici
I alguna virtut
Et traeix la mirada
Avui tens ganes de sang
O de fetge a la planxa
Amb vi de Montblanc.
No puc dormir, tu ets la que en té la culpa
Ferida al pit, grossa i coent com un quinqué


Autor(es): Eduard Font