Raval
perquè celebrin les meuques,
que en fa mil nou-cents..., no sė
quants anys deu fer que ell va néixer.
Per cada llum que hi encès
-i ho pots saber si ets comptaves-,
hi ha un infant que hi té fred
i no sap on té la mare.
I és tan humit et carrer,
greixós i brut, i tan agre,
que s'hi arrossego la gent;
i hi viu i cau, innocent,
aquesta gent
i no cap altra.
Nadal arriba, avorrit,
en aquest mȯn on naufraguen,
enmig de sida i de vi,
de tenebrors i perills,
infants petits
que veig si hi sóc de passada.
Raval de carrers humits,
carrers de dones sense vida...
hi ha un infant que hi té fred..
Ningú no li fa companyia.
Autor(es): Josep Tero