Rosanna
però era un barco fonedís,
mosquejada pel mal pas,
va agafar un tren sense permís.
Sense permís no s'hi pot anar
li va dir el cobrador
quan va agafar l'autobús
tot ell era de cartró.
Rosanna, Rosanna,
Rosanna, Rosanna,
ves i agafa el tramvia
Rosanna, Rosanna,
Rosanna, Rosanna,
et fliparàs del tot.
Rosanna, no m'excitis,
Rosanna, no em trepitgis, no
Rosanna, que só dèbil
amb la ca-ca-ca-ca-ca-carn.
Però no tenia compassió
i se'n va anar amb un avió
l'avió el van segrestar
i amb cinc minuts la van tornar.
I em va dir: Ai, quin patir
és que no me'n puc anar?
Fumaré un bon porrot
i veja'm si així me'n vaig.
Rosanna, Rosanna.
Autor(es): Oriol Pons