Samarretes velles
Una nit que s'allarga, patxaran, sonen els Doors
una foto envellida dins d'un caixó a l'armari ple de pols
samarretes velles on junts cabíem els dos
tu com sempre tan guapa, jo amb els cabells més llargs i molta sort
No calia fer-nos promeses no ens preocupava el futur
no volíem raonar, sols importava estar junts
mai he entés com els rellotges no han deixat de funcionar
vull que açò siga un malson, ajuda'm a despertar
No és cert que les ferides cicatritzen amb el temps
hi ha algunes que no curen, que fan més mal conforme et fas vell
he vist passar els dies i junt als dies els anys
com refer una vida que un mal dia de sobte em van furtar
Vull que fem aquell viatge, aquell que tant vam planejar
dormirem a l'estació, beurem vi sota els estels
mai he entés com els rellotges no han deixat de funcionar
vull que açò siga un malson, ajuda'm a despertar
S'ha quedat buida la copa el sol comença a despuntar
aniré a l'habitació, per què em trobe tan cansat
mai he entés com els rellotges no han deixat de funcionar
sent que ja arriba el moment, prompte t'aniré a buscar