Seducció

Hèrzia


Ràdio perversa, cada nit la teva veu em sedueix i això em fa por
Veu perillosa, que fas tornar real el que no ho és ni ho ha estat mai.

Trenques a l'atzar del vent tot el que hi ha
i és per això que em sedueixes parlant.

Tendres paraules surten del teu cor cap a ningú, desig d'espera

Tu, tan sol tu, només tu, deixa't endur
sedueix
sedueix-me, mentre neix la lluna.

Què sabràs tu del meu amor, si és el més perfecte,
o bé imperfecte.
Veu seductora, no sé què pretens quan dius
que el meu cor és fràgil.

Tu, tan sol tu, només tu, deixa't endur
sedueix
sedueix-me, mentre neix la lluna.

Perdem l'instant precís d'un tren que ja ha passat
i en l'oblit sols restarà pols de mar.

Sedueix
sedueix, mentre neix la lluna, amb tu
sedueix
sedueix-me, mentre vius d'un somni.


Autor(es): Hèrzia