Senderi
Que si tu ets de bona pasta quin futur apostoflant
Tot el món ha de cridar
Duros a quatre pessetes i aquí podràs progressar
Sort en tens que t'hem trobat.
El monòxid torna anòxic
fas uns bafs d'aire tan tòxic,
que tot èxit folra d'òxid
el que creus que és anar endavant
quan l'inhòspit sembla sexi,
tots els principis escèptics,
a recer de la drecera,
cal fugir d'aquest merder.
Tingues bon senderi viu sota una col,
Sota el "main" senderi sols hi plouen dols.
Ai la sopa "maravilla" quin moment recomfortant
sobre amb pols que has hidratat.
La prens amb unes ratlletes, t'ajuda a tirar endavant
pols a sobre el marbre blanc
I en absència de l'absenta
sents les vespes com et mengen
les neurones, ja no hi senten,
la neurosi ha fet estralls.
Oblida't dels circumloquis
treballar perquè et col·loquis,
no es pas viure, ni malviure,
és morir fins a morir.
Tingues bon senderi viu sota una col,
Sota el main senderi sols hi plouen dols.
I si baixes a la plaça i reposes en un banc
pipes, diari i sol al cap
Potser t'imagines l'èxit com mai te l'han explicat,
demà els dius que fots el camp.
I si et creues amb la Marta i entens perquè ho veu deixar,
erets tu i després tu,
ja sabras el què t'espera, sol solet la palmaras...
–– plouen cols, no plouen dols ––
Tingues bon senderi viu sota una col,
Sota el main senderi sols hi plouen dols.