Se't farà tard
Rememores cada passa
cada tema i cada cara
que entre uns i també els altres
veu intercanviar en la nit.
S'imagina el seu somriure
a l'altre banda de la taula
i les mirades fortuïtes
que no tornarà a trobar.
Només hi ha una solució
(al desig dels seus destins // hi ha una solució)
que es trucar-se i reconèixer
el seu amor i el seu desig.
Però se'ls va fer massa tard
per tornar a jugar a aquell joc,
en que una era la princesa i
l'altre un galant de braços forts.
I recorden cada gest
(recordo el gest, jo vaig sentir-ho tot)
quan els ulls es retrobaven.
Rememoren els moments
en que van sentir-ho tot.
I lamenten cada instant,
un la marxa i ella el mal,
que els hi ha fet no tornar a veure's
repetint aquell record.
I no fer cas d'indecisions
(ni a la infantesa ni als temors,
no son els temors )
que l'amor no es troba sempre
i no agafar-lo es molt pitjor.
Però se'ls va fer massa tard
per tornar a jugar a aquell joc,
en que una era la princesa i
l'altre un galant de braços forts.
I es que mai es massa tard
per tornar a jugar a aquell joc,
en que tu eres la princesa
i jo un galant de braços forts.