Si a ca nostra no hi neva
més que de mil en mil,
no hi manquen arruixades
de blancura de lli.
Es ametllers ben prompte
estendran llur encís,
i ara estan de florida
es companys romanins.
Bons companys que embalsamen
aquest sender aspriu, a on ve cada dia
mon cor a reflorir,
i encara l'encatifen
com un nevat ruixim.
I no en saben ni en volen
de palaus i jardins:
un glop de llum i d'aire,
i es concert gegantí
de la mar que salmeja
son càntic infinit.
Pastor, bon pastoret:
No em sabríeu vos dir
algun antic romano
de reis i pelegrins,
donzelles encantades
i flor de romaní?
-Oh, sí bé que en sabia,
mes n'he perdut es fil!
Lo que sé és que ses penyes
s'enjoiaren així,
estenent-hi la Verge
els drapets de son Fill.
Autor(es): Isidor Macavich,Josep Tero