Sílvia, vingui a la caixa 3
Un home l'està esperant
amb posat molt elegant.
Diu que és important.
Quin detall, que un senyor et dugui flors al treball.
Que et demostri la passió
que deu haver-hi entre els dos,
com un volcà en erupció.
Sílvia, sabem que tens feina al magatzem.
Diu que només vol parlar,
es comença a impacientar.
Diu que d'aquí no es mourà.
La pantalla el reflecteix
escarxofat al sofà,
tu l'estimes fugaçment,
però aquests anys passen tan lents...
Què els diràs als nens?
Sílvia, per tu no faràs mai tard.
Tot moment és l'adequat quan es tracta de canviar
tot allò que et va fent mal.
Deixaràs de dissimular que no has plorat.
Cops de porta a mitjanit mentre els petits son al llit,
pobrets, es fan l'adormit.
Ben mirat, no cal ningú més per ser estimat.
Passions que ens omplin els buits, no existeixen ni han existit.
Fer-se forts i anar vivint.
Ta germana et pot fer lloc
mentre busques res millor.
Ets més forta quan somrius.
Canviar excuses per motius.
I que vinguin els anys,
que segur que ens trobaran.
Prova, error i anar tirant,
i riure de tant en tant.