Simetries
No sé ben bé si sóc jo o runa Dagaz,
però açò ens atrapa i descama, de dalt a baix.
No sé ben bé en quin moment em vas trobar.
No sé ben bé de quina forma em vas cegar,
però açò ens atrapa i descama, de dalt a baix.
Si ens separa la distància, em perd en la constància de buscar
simetries al gir, on vam canviar l’estil i vam tragar amb calç
el que cal, el que costa engolir.
Sé que vam trobar històries mil en aquest lloc.
Sé que vam solcar cada espectre en cada so,
però açò ens atrapa i descama, a poc a poc.
Dis-me per què aquest país ja no té rei,
deu ser el vent i les circumstàncies en la pell,
però açò ens atrapa i descama, de dalt a baix.
Si ens separa la distància, em perd en la constància
de buscar les simetries que encontràvem aquells dies,
en un gir, dins d’un mil, em vas canviar l’estil,
vaig tragar amb calç el que cal, el que costa engolir.