Si tornaves...
els teus cabells tots blancs,
la melodia als llavis,
la guitarra a les mans.
Te'n vas anar amb recança
cap a un incert cel clar,
com aquella gavina
que mai no ha de tornar.
Per tu les orenetes
van oferir llurs cants;
i l'esclat de les ones,
el seu fràgil compàs.
Perquè les teves notes
ens resin aixecar,
del negre d'una guerra
el roig d'un sol-llevant.
I si un dia tornaves
no trobaries, doncs,
res més que l'ombra mansa
d'un pi dalt del pedró.
I anem perdent les barques,
les últimes del port,
i el mariner no canta
com cantava llavors.
Ha mort la vinya verda
que vorejava el mar,
les platges dels teus somnis,
fels d'algues i corals.
Només la pau dels nínxols
d'un cementiri blanc
ens duu regust de poble,
ens duu regust d'abans.
.
Autor(es): Josep Tero