S'obre el cel

Deboits


Ja torno a estar parat, vaig realment de tard, sona un indicador que fa por
No hi ha cap moviment, ni forma d'avançar, m'estic posant de veritat nerviós
Qui pogués escapar, fugir del formiguer de tràilers suïcides i camions
Sembla fruit d'un complot que tracta d'evitar que avui et faci jo el sopar
 
I el cel s'obre quan et veu i els estels són punts
que em condueixen sempre cap als teus malucs
 
I el sol il·lumina el teu llit, que és el lloc més humit
creixen geranis fins i tot de nit
 
Amanides a l'hivern i espelmes pels que ja no hi són, el termòstat s'ha tornat boig
Mantindrem als veïns en guàrdia a tots els perills amb els xiulets de l'olla i el vi
Per guanyar-me els teus petons, he travat bona amistat amb cítrics i amb l'exprimidor,
Amb les cremes capil·lars, amb colònies i sabons per fer més lluent el nostre amor
 
Foc és el que sento al pit, quan ressona el teu crit
tot bull i crema al paradís
 
I m'entretenc amb la teva pell, que és l'indret més bell
i m'atabala no dedicar-hi prou temps
 
I el cel s'obre quan et veu i els estels són punts
que em condueixen sempre cap als teus malucs
 
I el sol il·lumina el teu llit, que és el lloc més humit
creixen geranis fins i tot de nit
 
Foc és el que sento al pit, quan ressona el teu crit
tot bull i crema al paradís i crema el paradís.
 

 


Autor(es): Deboits