Sorres al vent
nous coneixements.
Llançaré les sorres al vent.
Trencaré amb tonades
símbols aparents,
pergamins de dubtes de déus.
Sé que ets ben a prop,
sé que ho estàs d'acord.
Vine i somnia!
Cridaré amb eufòria
contra la paret;
formigó i argila desfets.
Pintaré façanes
amb tons transparents;
rascaré la ronya amb les dents.
Sé que ets ben a prop,
sé que hi estàs d'acord.
Vine i somnia!
Que no pots marxar,
que no te'n pots anar.
Vine i somnia!
Que et necessito, a tu que em sents tan lluny;
lluny de mars que em separen de tu.
Que et necessito, a tu que em sents tan lluny;
lluny de mi i de tu.
Autor(es): Lluís Cartes