Sortiré al carrer
Sempre fujo quan em toca lluitar
De tant en tant m'agradaria oblidar
Tot el que em queda per poder anar endavant
Ja no ric si no és per educació
Tot ha perdut tota la seva emoció
Es repeteix la mateixa cançó
Com he acabat en aquesta situació?
Però ara ja no
Ja no em fa por
No em fa por mirar endavant
Sortiré al carrer,
Sentiré la llum del sol,
O la pluja, què més dóna,
Recorrent tot el meu cos
Ballaré a la nit
Sense saber quina hora és,
M'és igual com acabar-la
Si del dret o del revés
No sé si algú sap per què dic tot això,
Probablement sigui perquè no he estat jo
L'únic home innocent que creu que ha estat bo
Però que ha estat enganyat i no se n'ha fet ressò
És el joc d'aquesta societat
On només es té en compte la rendibilitat.
La censura atura camuflada en els mitjans:
no tens veu ni quan es tracta de triar els que et manaran
Volen que et sentis útil però estàs sent utilitzat
Comença la revolta amb la resposta d'El Veïnat!
Però ara ja no
Ja no em fa por
No em fa por mirar endavant
Sortiré al carrer,
Sentiré la llum del sol,
O la pluja, què més dóna,
Recorrent tot el meu cos
Ballaré a la nit
Sense saber quina hora és,
M'és igual com acabar-la
Si del dret o del revés
ENSORREM EL CAPITAL:
Darwinisme social,
Capitalisme brutal,
Tot és a l'ordre del dia
D'un sistema que fa mal.
Una gestió immoral,
El govern no val ni un ral,
Europa esdevé Amèrica:
Ensorrem el capital.
Des de dalt,
Mentides homicides,
Tothom vol prendre mides,
Desconfiança habitual.
Democràcia fatal,
La fal·làcia més real,
Només mana la butxaca,
Ensorrem el capital.
La despesa militar
És limitar l'avenç
D'un sistema alternatiu
Que mica en mica venç
Les barreres que ens separen
D'un gran objectiu comú
Són les mateixes de sempre,
Les que segle rere segle evolucionen,
Que canvien el nom i alguna forma
I que pretenen imposar la norma
Més salvatge que hi ha:
Si algú vol ajudar als altres, no sobreviurà!
Per ells, qui pensa
És un criminal
Qui té idees diferents
És com un animal
Qui no els legitima
Pot rebre un bon pal
La lluita continua,
Ensorrem el capital
La pobresa creix,
Ningú no vol seguir esperant
Cap mesura prodigiosa
Que ens faci tirar endavant
El futur no és com abans,
Tot és a les nostres mans,
El Veïnat convida a la Revolució
A tots els músics i als artistes
Que amb l'art esdevenim activistes
Que lluitem per abolir les cares tristes
Amb la lluita per davant,
Comença la revolta, i la comencem cantant!
La lluita continua, contra el capital
Si algú vol ajudar als altres, que ho faci i guanyarà
Igualtat, llibertat, la resposta d'El Veïnat