Steppaires
escates de peix pel terra, sembla la roada, somnriures satisfets a cares esquàlides, trepitjades, com un ca que no lladra al guaitar per la murada i veure cares grasses ben alimentades, ben enfadades, acompanyades per un anguniós cor d'ànimes condemnades. cants de sirenes, cos malsofrit, envegen ses fades un poc de paciència, mentres esclaten en forma de mil cuques amb ales dins la nostra inconsciència, inconsciència. és tot un poc més trist del que semblava, una vegada guaites tu mateix per la murada. vides curtes, perdudes, donant voltes, per els mateixos paratges per caure als mateixos paranys…una vegada i una altra, una vegada i una altra..una vegada i una altra..una vegada i una altra..una vegada i una altra..una vegada i una altra..una vegada i una altra..una vegada i una altra..una vegada i una altra..una vegada i una altra..una vegada i una altra..
mateixos paranys
mateixos paranys