Tempesta
m'ha aixecat cent pams de terra
girant del dret i revés
tot ha anat massa de pressa
el mal temps no sempre avisa
la vida és com un mirall
hi veig que tot és veritat
hi veig que tot és mentida
ara ja res és com era
per bé i per mal res és igual
dins meu hi ha una gran tempesta
les paraules enverinen
qui gemega ja ha rebut
el seny llençat amb una fona
caic del llit a tota merda
em frenen a un pam de terra
dos glops de veritat sincera
juganera
fugissera
les veritats són escombrades
fem veure que no ho sabem
però ens esperen pacientment
potser moren en l'intent
de sorprendre'm altra vegada
Autor(es): Marta Rius