Temps era temps
Creiem que el tenim ben apamat.
Que no perdrem pas el compàs.
I ara que s’acaba
és quan un se n’ha adonat,
de veritat,
què busca pel demà.
Per què contes hores
si em perdré a cada instant?
Com més vulguis córrer,
em fondré a cada avanç.
Per què hi dones voltes
si ja saps on has d’anar?
Fem-ne un moment per recordar.
Temps era temps
dit i s’ha escapat,
prou de dubtar
un pas endavant.
Temps era temps,
temps era un senyal.
Temps era temps
viu que ja ha volat,
sent el batec
de cada instant.
Temps era temps
joia de valents,
un món per fer,
un món per somiar.
Un somriure, un detall,
el món trontollarà.
A la mira una anhel,
una il·lusió per a lluitar.
I dic som-hi desperta,
que com saps les coses bones
de veritat,
solen fer-se desitjar.