Tempus fuguit
Temps era temps
quan el temps no existia;
temps era temps
que el temps era com aigua.
Ara ja érs demà
i el temps avança
a un ritme inexorable,
insostenible.
Sageta marca els batecs dels cors que clamen:
el temps no dóna temps a aturar-es,
temps no dóna temps a gaudir la vida.
El temps era temps quan el temps no existia.
Atura't un moment i mira:
no cal córrer.
Quan no hi havia temps temps havia
per adonar-se que el temps és una meòria captiva,
un instant detés, un desig captiu,
un somniat encís un punt etern a la vida.
Un furtiu instany, un furtat moment,
un segon constant, un mirall inmens,
un estar llunya, un record, un cruïlla,
un plaer promés, una memòria captiva.
Atura't un moment i mira:
no cal córrer.