Trist Cabanyal
T'abraçava a la sombra d'un sol d'estiu,
quan tu de dubtes tenies el cor sabotejant les mirades,
que amb paraules d'amor,
tenia jo per a tu.
Si la platja s'apagava recibia la teva trucada
i acudia al Cabanyal,
el món era ideal,
tot un paisatge natural
i esperàvem l'amanèixer entrellaçant-nos les mans.
tu tenies Quan venia tu venies, quan tenia tu tenies,
plens de res plens de tot,
em sobraven les emocions,
un somriure una cançó,
tu i a mi em sobrava tot.
I abraçant-te a llum de nit,
nits zen garder vi i tu,
ara desperte asustat
en un món condicionat
per la precarietat d'aquest cor
que s'ha trencat,
esta ment que s'ha quedat.
Que ha sigut de tot allò,
ja deia jo que pensaes tant:
Per a no estimar-me més
Per a no estimar-me més
Per a no estimar-me mes
I les últimes nits ja no m'acostava al Cabanyal,
ja no estava en els concerts,
ja no hi havia llum de nit,
ja tan sols l'inciens i el vi,
i València caia, les nits acabava borroses, tristes
despertar en algun pis,
no saber qui esta ahí,
pujar amb qualsevol:
Que ja mai series tu
Que ja mai series tu
Que ja mai series tu
Ara tinc por a donar sols un petó,
a donar un primer pas,
i m'amague en mi mateixa,
Em tanque en el meu món,
li dóne l'esquena a l'entorn:
Per a no saber ja res de res
Per a no saber ja res de res
Per a no saber ja res de res
Autor(es): El gos rabiós