Tu i jo ens estem al món
no hi seríem si no hi estéssim.
Estem al món
perquè un ventre ens hi ha portat.
Seguim estant-hi
si aconseguim, pel treball, d’omplir el ventre.
Si no fos pels ventres, no seríem.
Si no fos pel coneixement, no sabríem què som:
un enfilall
de tants moments passats
que funda a les palpentes
alguns moments futurs.
I
així
anomenem
Sol a l’astre del dia
o bé l’anomenem El brillant
o Apol·lo
i anomenem
Lluna a l’astre de la nit
o bé La dona de gran bellesa argentada
o Àrtemis
segons com l’enfilall,
amb paraules extretes
de records variables,
perfila la certesa
i dubta en la ignorància.
Les paraules. Els records. Els ventres.
Pels ventres,
vivents.
Per vivents,
parcialment passats i del tot presents.
Per en part passats i del tot presents,
futurs evanescents.
Per futurs evanescents,
morents.
Per vivents i morents,
del tot continu, segments.
Per segments,
en parts potents i en parts impotents.
Per potents i impotents,
gojosos i sofrents
o bé indolents.
Per gojosos, sofrents o bé indolents,
records bons i records dolents.
Pels records,
parladors o silents. I potser convincents.
I insuficients.
Autor(es): Joan Argenté,Oriol Tramvia