Ulls ònix
corre l’aigua i una sàmara
cau enmig dels dos.
Nous corrents de vent per trobar nous llocs.
Pels que vindran.
Pels que se’n van.
El vent, a la cara, ens va esculpint el temps.
Mai hem sigut vells.
El vent, a la cara, ens va esculpint el temps.
Mai hem sigut vells.
Ara veiem com l’aigua d’aquesta font
torna enrere,
recula la sàmara.
Autor(es): Ramon Porta