Un sol d'hivern m'escalfa a través del vidre
et torno a pensar
i em deixo prou clar
que encara m'excites,
i sonen campanes
i canten motors.
Els braços armats
també signen treves.
Preparo sopar,
ens mengem de gana.
Els carburants no han
deixat de pujar.
Lliçons de futur
telematinades.
Qüestió de perfums
i llençols i mantes
on queden tancades
les veritats i pors.
Espelmes d'olor,
l'hivern em motiva.
Pèrdua de costum.
Possible sortida.
Els estius tampoc
m'agradaven tant.
Potser tants abans tenien veritat...
Potser hi sóc a temps, tampoc són tants anys...
I ara que em permeto
qüestionar-me sí o no
penso que ja és això.
Autor(es): L'Ana és un Koala