Un sol sol (la flor de l'èxtasi)
carregada de foscor, per abraçar-te.
Vindré carregat de nit, xop de llàgrimes;
cavalcaré núvols foscos, plens de lluna,
i coneixeràs els meus llavis,
els llavis suaus que tu estimes.
Et portaré fulles mortes i flors negres
perquè tu els tornis la vida.
Et cobriré tota la pell de soma
perquè perdis el món de vista.
Viuràs nit, fred i el dolor
del primer moment, del trucar a la porta,
per entrar tota just després
a l’orgasme etern del món fantàstic.
Quan desperti seré un sol sol,
tu i jo i junts serem un sol sol,
llum blanca i tendra.
Autor(es): Roger Mas