Un vent còsmic
endins de l'univers
la vela que has estès,
el vell tapís,
una magrana atapeïda d'astres,
de mons que només intuïm.
Els ulls s'hi aboquen:
rere una lent
l'immens eixam d'estrelles,
l'espai àvid de temps
on els planetes
ocupen el seu lloc.
No ens pertany l'horitzó:
vençuts pel pes de cada nit,
tornem la nostra ment
a la casa i la pell,
a l'oblit i l'espera.
La vela que has estès,
la distància insondable
ens expliquen qui som.
Autor(es): Carles Duarte,Pere Vilanova