Valentia
la teua vida es separa de tu perquè ho veges bé
El que t'ofega, el que no et deixa
Ja es trenquen les cadenes per ser lliure un cop més
hauré de demostrar-me el que puc ser a mi mateix
No puc estar callat i com si no passara res
la fera que és a dins meu va arrapant ja les parets
Posa't en peu i respira fons que saps ben bé el que et ve
vesteix paraula i paciència perquè avui has de ser sincer
No pots esperar ja més