Vers la vida
és de nit guardem compostura fem un slienci sepulcral,
apaguem la llum, tossim una mica: nen no facis l'animal!
i un dit com raig de llum pren la dosi habitual.
Però mira mentrestant el tren
que ràpid passa estiu o hivern,
ja poca cosa a tu et sorprèn…. vers la vida.
Qunize segons més i el crit de la mare la despenja,
té una filla de l'heroïna que ja no escolta, ni riu, ni menja.
La tia Maria va fent mitja i de tant en tant…. sospira
la seva nena tampoc sortirà el diumenge per culpa de la Sida
Però mira mentrestant el tren
que ràpid passa estiu o hivern,
ja poca cosa a tu et sorprèn…. vers la vida.
El camí se't fa llarg, és amarg i no li veus una sortida.
El teu cos delicat s'ha aprimat i les cames et fan figa.
El teu braç foradat ja fa pudor de naftalina….
vomites, t'excites i després…. delires i crides: En vull més !!
El xicot que la incita avui la torna a telefonar
amb premura diu que té merda pura i si té peles n'hi "polirà",
la mirada es torna inquieta i prendrà els records de la mamà,
potser el collar, les arracades o l'anell de quan es va casar.
Però mira mentrestant el tren
que ràpid passa estiu o hivern,
ja poca cosa a tu et sorprèn…. vers la vida.
L'amargura no té cura però el tren t'esperarà si cal,
si la via és l'aventura, l'estació un descans provisional..
Apaguem la llum, tossim una mica, nen no facis l'animal!
I un dit com raig de llum llença una dosi a l'orinal..
Però mira mentrestant el tren,
que fàcil para si és comprèn
i molta cosa ja et sorprèn…. Vers la vida
Autor(es): Jep Cardona