Voldrien
Ferma el ferro dels set panys.
El que ha de ser, serà
i li tallaran les mans.
Voldrien que baixara
la mirada cap al pit
que diguera, sense espera,
als que manen, sí.
Voldrien una reina
i la reina vol parracs,
falda vella i meravella
al capaltard.
I li tallaran les mans.
Tanca la porta, fica pastell.
Reixes que dormen rere paret.
No el deixaran anar.
Li tallaran les mans.
Voldrien que lluitara
i el cap de l'enemic
se'l penjara de la sella
i la pell d'abric.
Voldrien un bell príncep
tan ferotge com lleò
i el príncep, innocència.
Se li trenca el cor.
Li tallaran les mans.
Autor(es): Mara Aranda,Efrén López/ Mara Aranda