XII
Unes paraules que mai he oblidat
Si estic aquí és perquè puc recordar-les i
vaig ser conscient del que eren
Dies perfectes, immillorables
van evocar-se al desastre absolut
Sols una idea impregnada de dubtes i
la gestió més adversa
Com un rellotge, tocant les dotze
Sento cada passa absolta
Les veus t'envolten
i et pesa la mirada
fa que et sentis condemnat
Però al final del conte hi ha una força que et mou
És la que et demana que t'aixequis
No et pensis pas, ningú ha dit que és fàcil
Recorreràs molts camins ben feixucs
I si no pots recordar aquesta història jo et
desitjo molta sort