Les illes
adéu adéu adéu
me'n vaig i no sé quan podré tornar a l'illa
he estimat molt una illa
ella volia ésser lliure i no es volia casar
alegre i graciosa com una palmera
el moribund us prega encara amb un fil de veu
parleu-me de les illes
¿és de debò que Eivissa s'ha casat?
totes les illes de la mar
s'agafen de la mà i canten i ballen
ara que ets lliure oh cuba (*)
illes de cap al tard
com us enyore llimes i taronges
volaven les parres
Menorca: la bella;
damunt Maó, la lluna.
I el sol dorm a Ciutadella.
Ahir vaig somniar
que em naixia una illa.
Uns homes la trossejaven.
Ai, Dragonera petita!
(*) Maria del Mar Bonet omitie esta estrofa en El cor del temps (1997).
Writer/s: Vicent Andrés Estellés, Maria del Mar Bonet